És a mi?

L’any 2002 Stiven Spielberg ens va deixar entreveure una nova manera de publicitat, en la seva pel·lícula Minority Report, i sembla ser que en només 5 anys, Mini, ja l’ha aconseguit fer realitat.

En la pel·lícula, basada en l’obra de l’autor Philip K. Dick (1956), veiem el món l’any 2054, on els crims ja no existeixen. Gràcies a 3 èssers que tenen el poder de predir un assassinat abans que es cometi, per tant, es pot aturar al futur criminal. Una de les persones que treballen per aturar aquests delinqüents és John Anderton (Tom Cruise), que de cop i volta es converteix en el sospitós número u. En una de les escenes del film se’l veu entrar en una botiga, on en comptes d’haver-hi personal atenent, hi ha una pantalla amb una noia, que gràcies a la lectura de la retina del seu ull el saluda pel seu nom. També veiem una altra mostra d’aquesta personalització de l’atenció quan entra en un centre comercial i tots els anuncis que hi ha per les parets es personalitzen al que a ell li pot arribar a cridar més l’atenció del producte.

Bé doncs, aquest fragment de pel·lícula ha creat moltes opinions adverses a aquest tipus de publicitat tant intrusiva, ja que, des del meu punt de vista es fa un pas referent a la frase que tots coneixem: “El consumidor sempre té la raó” es passa al “Fem creure al consumidor que sempre té la raó” ja que a l’hora d’anunciar un producte s’ha de tenir en compte a qui va dirigit, ara bé, a aquesta persona se li ha de donar espai per respirar, no hem de permetre que la publicitat es denigri d’aquesta manera, ja que  l’únic que fa és crear opinions adverses a ella i, per tant, també als productes que està anunciant.

Tal com he comentat al principi, Mini ja ha començat a fer ús d’aquesta tecnologia. Al 2007 més de 1000 propietaris d’un d’aquests cotxes van participar en un experiment de publicitat personalitzada anomenat “Motorby”, a les ciutats de Nova York, Miami, Chicago i San Francisco. Els usuaris portaven un clauer ab un xip RFID (Radio Frequency Identification Technology), que permetia que, en unes pantalles situades a prop de carreteres, aquestes els saludaven. D’entre al informació que els usuaris haurien donat a Mini, per exemple, hi podia haver la professió, d’aquesta manera si pel costat de la tanca hi passava una cuinera que es diu Laura, el missatge projectat podia ser: “Laura, el plat del dia és velocitat”. La participació en aquest experiment era totalment voluntària, per tant, no és directament intrusiu. Un punt negatiu d’aquesta tecnologia pot ser el fet que és molt fàcil que es distregui al conductor al volant i, per tant, pugui ser perillós i causar accidents.