Archive for Novembre de 2009

Les “Pàgines grogues” encara sobreviuen?

30 Novembre 2009

A continuació veureu un vídeo que il·lustra com Google és una gran eina, sempre que la sàpiguis fer servir.

En aquest vídeo hem pogut veure com, Google ens ofereix moltíssima informació, fins i tot més de la que desitgem, en canvi, les pàgines grogues s’han focalitzat i els han informat de realment la informació que necessitàven. Considero que avui en dia aquest problema ja no es té, que la problemàtica que s’esta il·lustrant és passada.

Quan vam veure Google per primer cop, a part que hi havia menys entrades, i webs creades, les paraules que es feien servir a l’hora de la recerca eren molt més generals, ara bé, a mesura que han anat passant els anys, hi ha més informació a la xarxa, i tot i que per una banda és molt útil, un excès d’informació també ens pot estorbar per arribar realment al que ens interessa.

Les pàgines grogues són una eina molt més específica i focalitzada en la demanda que tenen els integrants del cotxe i és per això, que encara es fan servir. Les persones d’edat avançada, perquè no estan habituades a l’ús de l’ordinador, i les de mitjana edat, tant en poden fer la consulta online com en paper, ara bé, els que hem nascut amb el ratolí de l’ordinador sota la mà… quina opció escollim?

Doncs la resposta és Internet i… Google. Crec que en pocs anys les pàgines grogues es faran servir només si surten com a espai on trobar la informació que es demana a Google, ja que ell és el rei de la recerca. A més, segurament sorgiran nous webs on poder trobar la mateixa informació que es pot trobar a les pàgines grogues, així doncs, si bé no desapareixen, estic convençuda que perdran força a mesura que passin els anys. A aquest fet si s’hi suma l’hàbit de recerca a Google, ja fent servir les paraules “claus” encara reforça més aquesta afirmació.

Un punt afegit a favor de Google també és el ben considerada que està en l’opinió pública. Personalment mai he sentit cap comentari en contra de Google, és més, se’n parla, i molt bé, i tot això és gràcies a tots els serveis que ens ofereix: Gmail, GoogleMaps, GoogleNews, el buscador, i des de fa ben poc: GoogleWave, l’eina que crec que revolucionarà més el món Google.

Un Nadal sense Freixenet

26 Novembre 2009

Enguany la marca de cava Freixenet no ens deleitarà amb el seu mític anunci de Nadal, ens haurem de conformar amb el de l’any passat. Aquest fet ha succeït per la crisi de la que tant hem sentit parlar, i que sembla que, tot i que els polítics ja ens han informat que s’ha acabat, encara en patim les secuèles.

Anunci Freixenet 2008 & 2009

Des del meu punt de vista, és un gran error, ja que la marca havia aconseguit que any rere any, milers d’espectadors es plantessin davant la televisió per a poder veure’l i, siguem realistes, actualment això no és fàcil que passi. Ens estem enfrontant a una audiència que cada cop que es fa una pausa televisiva canvia de canal, a més, amb l’arribada de la tdt encara ho tenen més fàcil per escapar-se’n. Així doncs, crec que no són conscients de l’error que han comès.

Estem en l’era de la comunicació, i crec que ara, més que mai, s’està demostrant que es poden fer grans campanyes i actes comunicatius sense un pressupost massa generós. Em refereixo tant a campanyes interactives, desenvolupades a través de la xarxa, que normalment tenen un cost bastant més baix que el d’un anunci televisiu, com als anuncis dels mitjans convencionals. En un anunci televisiu s’hi ha de sumar el cost de l’anunci en si, començant per l’agència de publicitat, la productora, el cost de l’emissió… però tot i això, també se’n poden fer de “low cost”, fins i tot hi ha uns premis que els elogien. En aquest moment m’estic referint a un anunci que Audi va emetre a Amèrica l’any 2005, de la mà d’una agència de publicitat brasilera. L’espot és molt simple: en un fons negre van apareixent clauers de diferents marques de cotxe, mentre se les associa a un valor, la seguretat, el disseny, etc. Finalment, veiem com les anelles dels clauers es transformen en el símbol d’Audi, transmetent que en el cotxe de la marca tens totes aquestes característiques juntes. És clar, concís, simple i, sobretot, barat.

Anunci Audi “llaveros”

Així doncs, crec que Freixenet no té excusa. Potser en comptes de tancar l’aixeta, s’haguèssin pogut preocupar per intentar trobar una proposta simple i econòmica que els permetés deleitar-nos un any més durant el Nadal. Considero que haguès estat més interessant fer una producció més simple, però enginyosa, potser amb algun “guiño” cap a l’espectador, abans que simplement desaparèixer, ja que el que ha provocat ha estat cert descontentament, no a gran escala, però que crec que sí que el repecurtirà en les ventes d’enguany.

La creativitat és la millor arma contra la crisi.

És a mi?

19 Novembre 2009

L’any 2002 Stiven Spielberg ens va deixar entreveure una nova manera de publicitat, en la seva pel·lícula Minority Report, i sembla ser que en només 5 anys, Mini, ja l’ha aconseguit fer realitat.

En la pel·lícula, basada en l’obra de l’autor Philip K. Dick (1956), veiem el món l’any 2054, on els crims ja no existeixen. Gràcies a 3 èssers que tenen el poder de predir un assassinat abans que es cometi, per tant, es pot aturar al futur criminal. Una de les persones que treballen per aturar aquests delinqüents és John Anderton (Tom Cruise), que de cop i volta es converteix en el sospitós número u. En una de les escenes del film se’l veu entrar en una botiga, on en comptes d’haver-hi personal atenent, hi ha una pantalla amb una noia, que gràcies a la lectura de la retina del seu ull el saluda pel seu nom. També veiem una altra mostra d’aquesta personalització de l’atenció quan entra en un centre comercial i tots els anuncis que hi ha per les parets es personalitzen al que a ell li pot arribar a cridar més l’atenció del producte.

Bé doncs, aquest fragment de pel·lícula ha creat moltes opinions adverses a aquest tipus de publicitat tant intrusiva, ja que, des del meu punt de vista es fa un pas referent a la frase que tots coneixem: “El consumidor sempre té la raó” es passa al “Fem creure al consumidor que sempre té la raó” ja que a l’hora d’anunciar un producte s’ha de tenir en compte a qui va dirigit, ara bé, a aquesta persona se li ha de donar espai per respirar, no hem de permetre que la publicitat es denigri d’aquesta manera, ja que  l’únic que fa és crear opinions adverses a ella i, per tant, també als productes que està anunciant.
mini
Tal com he comentat al principi, Mini ja ha començat a fer ús d’aquesta tecnologia. Al 2007 més de 1000 propietaris d’un d’aquests cotxes van participar en un experiment de publicitat personalitzada anomenat “Motorby”, a les ciutats de Nova York, Miami, Chicago i San Francisco. Els usuaris portaven un clauer ab un xip RFID (Radio Frequency Identification Technology), que permetia que, en unes pantalles situades a prop de carreteres, aquestes els saludaven. D’entre al informació que els usuaris haurien donat a Mini, per exemple, hi podia haver la professió, d’aquesta manera si pel costat de la tanca hi passava una cuinera que es diu Laura, el missatge projectat podia ser: “Laura, el plat del dia és velocitat”. La participació en aquest experiment era totalment voluntària, per tant, no és directament intrusiu. Un punt negatiu d’aquesta tecnologia pot ser el fet que és molt fàcil que es distregui al conductor al volant i, per tant, pugui ser perillós i causar accidents.

La Realitat Augmentada

10 Novembre 2009

La realitat augmentada es basa en la barreja del món real amb el virtual. Funciona afegint informació virtual al món real per mitjà d’un procés informàtic, enriquint la experiència visual i millorant el canal de comunicació. Per tant, pot arribar a ser una eina molt important en el món publicitàri, ja que aporta interactivitat en la comunicació amb el consumidor i aconsegueix submergir-lo en la informació que li volem fer arribar.

Ara bé, com funciona aquest dispositiu? Els dispositius de realitat augmentada solen tenir un “headset” i un sistema display, per a que l’usuari pugui veure la informació que se li afegirà. El “headset” incorpora un sistema de GPS i altres per tal de poder saber on està situat l’usuari i quins moviments fa. Els displays més importants són dues pantalles, una on es veu el que se li afegeix a la persona, i una altra que fa el procés d’ajuntar les dues informacions; d’aquesta manera l’usuari només necessita una webcam per a que la imatge real entri a l’ordinador, la resta, la fa el dispositiu.

Les aplicacions d’aquesta tecnologia són vàries. En l’àmbit de l’entreteniment ha tingut un gran pes, ja que proporciona noves maneres de jugar, com és el cas de “Can you see me now?”, o el joc de “Transformers” en el qual et pots disfressar de Optimus Prime. Dins de l’entreteniment hi ha la plataforma Layar, que és un navegador de realitat augmentada. Ens permet visualitzar la informació del lloc on ens trobem, per mitjà de la càmera del mòbil, i ens dóna informació com els restaurants més propers, els principals monuments que tens a prop, o qualsevol altra información de l’espai que necessitis al moment. Aquesta aplicación encara no està desenvolupada al 100%, però cada vegada més restaurants, bancs, hotels, etc. estan donant les seves dades per a que se’ls inclogui.
Tot i que l’entreteniment és l’àmbit més notòri on podem trobar aquesta tecnologia, també és molt útil per a simulació de vols i trajectes terrestres, en el cas de servei d’emergències i militars, pot servir per a mostrar el mapa de la zona, ensenyar el mapa d’evacuació, i en l’arquitectura, per a visualitzar edificis ja destruits, o projectes que encara estan en paper. També hi entren els projectes educatius, als museus, parcs d’atracció temàtics, etc. i en l’àmbit de la cirurgia, per a tenir una visió més àmplia del que està operant.

Personalment, crec que és el futur en l’àmbit publicitari. Mitjançant l’Internet, la interactivitat amb el consumidor és total, es pot presentar per mitjà d’un joc (una eina atractiva), també  ofereix una gran possibilitat a les marques per ensenyar el seu producte, tant en exhibicions, fires, esdeveniments, etc. El seu gran potencial és que sorprendre, una acció cada vegada més difícil amb els grans avenços tecnològics.

 


http://www.realidadaumentada.info/videogaleria.html

L’adeu als pen drive

2 Novembre 2009

Dropbox és una aplicació que et permet compartir els arxius que escullis amb la resta de gent de la xarxa. El seu sistema crea una carpeta a l’escriptori de l’usuari, i aquest podrà disposar de la informació que hi depositi estigui a l’ordinador on estigui, ja que la seva informació ha quedat gravada al “núvol”.

Cada dia surten al mercat milers d’aplicacions noves respecte a les noves tecnologies, però no totes van encarades a tots els públics. En canvi, Dropbox és un sistema molt senzill que et permet compartir els arxius que t’interessin amb la resta d’usuaris. D’aquesta manera quan estas fora de casa, en comptes d’anar amb el pen drive a la butxaca, pots disposar del que necessitis. Pots accedir a la informació tant si tens instal·lat l’aplicació en aquell ordinador, com online, sense necessitat d’instal·lació. Pel que fa a com compartir els documents, pots enviar una invitació als amics per a què hi accedeixin tant online com amb el programa instal·lat, i a més, també té l’opció de crear carpetes públiques a les quals hi pot accedir tothom, tant sigui usuari o no de Dropbox. Ara és el moment de preguntar-se, i quant costa aquesta aplicació? doncs si optes per un emmagatzematge de 2Gb no costa absolutament res, ara bé, si es vol optar a 50Gb ja té preu, 7€ al mes.

Aquesta aplicació va sortir al mercat a mitjans de setembre del 2008 i ha estat una revolució en aquest àmbit. Internet, gràcies a la xarxa wi-fi el tenim accessible gairebé estem on estem, per tant no és un problema aquesta manera d’accedir-hi, i una altra gran avantatja bàsica que té és els virus. Estem cansats de trobar-nos l’advertència del virus cada vegada que inserim el pen drive en un ordenador, i amb Dropbox ja no tenim necessitat de portar-ne un a sobre. A nivell d’usabilitat per part dels usuaris amb un perfil similar al meu, també facilita moltíssim l’intercanvi de documents multimèdia amb els amics, tant poden ser les fotos de l’últim viatge, una cançó que ens ha encantat, pel·lícules, etc. i per què no dir-ho… ja no perdrem més pen drives en mans d’amics que, en teoria, te’l tornen el dia següent… i finalment, ja podrem compartir arxius de més d’1Gb amb els companys, sense necessitat de dividir-lo en diferents correus electrònics i col·lapsar la conta de l’amic.

En definitiva, el panorama d’aplicacions tecnològiques no para de crèixer, i l’usuari n’és el primer beneficiat. Gràcies a totes les ments pensants que desenvolupen aquests projectes dia a dia es va creant un nou perfil en la societat… jo l’anomeno el “yonki de la tecnologia”, un ésser interessat en tot el que faci olor a nou a nivell tecnològic, i creieu-me… amb aquest pas cadascú de nosaltres acabarem tenint un petit “yonki” dins nostre, ja que aquestes innovacions són irresistibles (a part de molt útils).