Internet i el negoci dels continguts digitals

El País avui ens ofereix un article sobre la Comissió Europea i l’accés als continguts digitals. Es tracta d’una consulta pública per recollir opinions sobre com distribuir continguts com els llibres, la música, les pel·lícules o els videojocs a Internet. Tot l’argument es basa en què mitjançant les descàrregues de continguts “a gran escala” el mercat no és econòmicament viable, o no ho acabarà sent, per tant, es busquen alternatives per a fomentar la creativitat (és a dir, que els creadors puguin viure del que han elaborat) en un entorn que propicïi el fàcil accès dels consumidors i la competència.

Avui en dia Internet ha facilitat espectacularment l’intercanvi d’arxius entre usuaris, i personalment, crec que és un dels grans avenços en el camp, ja que els coneixements als què podem arribar són infinits, i l’únic que ens pot aturar d’acabar sent uns verdaters erudits en el tema que ens interessi som nosaltres mateixos. Sempre ens podem plantejar el dubte de si la informació a la que accedim realment és fiable o no, però amb el temps cadascú ha desenvolupat els seus propis mitjans per a comprovar-ho. Ara bé, tota aquesta riquesa de coneixements té un preu, del qual molts de nosaltres no en som conscients.

Tots els continguts als que accedim, tant llibres, com pel·lícules, música, etc. han estat elaborats per persones, i no precisament altruistament, sinó que esperen rebre alguna cosa a canvi d’aquell treball, però… nosaltres estem disposats a pagar-ho? deixeu-me respondre… perquè la resposta és NO. Si fem memòria ens n’adonarem que hi ha molts altres mitjans que no paguem , o ho fem simbòlicament, com és el cas dels clàssics: premsa, ràdio i televisió; i com és? doncs gràcies a la publicitat. Aquella pràctica que tots maleeixen perquè segons ells és molèsta, no interessa el que diu, menteix, etc. és el que ens permet gaudir de tots els continguts dels mitjans gratuïtament i, ves per on, per què no aplicar-ho a Internet? Ja hi ha una aplicació, elogiada i coneguda per la gran majoria que és Spotify, on pots gaudir de la música que més t’agrada online gratuïtament a canvi d’algun anunci pel mig. Per tant, es podria aplicar en alguns àmbits com les sèries online, les pel·lícules, els videojocs, etc. D’aquesta manera hi haura un finançament que propiciaria la creació de nous continguts i la competència.

Per últim, cal puntualitzar en què no estic defensant l’aparició massiva de publicitat en els mitjans, hi ha unes lleis que s’han de seguir, com és en el cas de la televisió que no es poden passar de X minuts de pausa publicitària, que molts cops no es compleixen. Faria falta crear una normativa sobre l’aparició de publicitat a la xarxa per tal que aquesta fos realment efectiva, sense acabar posant el consumidor en contra d’aquesta (ja que existeix la possibilitat que de tant veure un anunci que no li agradi acabi creant una actitut negativa vers la marca) i així crear una bona sinèrgia en el mercat dels continguts digitals.

Article: http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/Union/Europea/abre/consulta/popular/acceso/contenidos/digitales/elpeputec/20091023elpeputec_2/Tes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: