EPIC 2014

EPIC 2014 és una animació que van fer Robin Sloan i Matt Thompson al 2004. Es tracta d’una pel·lícula de ficció de vuit minuts, on un hipotètic “Museu de la Història dels Mitjans” fa un recull de tots els successos en l’àmbit d’Internet i la premsa fins l’any 2014.

Fins l’any 2004 es limita a recollir els esdeveniments més importants que han passat, fixant-se en la creació de Google i Amazon, i ens planteja la fusió d’aquests dos sistemes i la creació del “Googlezon”. El defineix com un cercador del contingut que desitji l’usuari, que es complementarà amb d’altres continguts que Googlezon cregui que poden ser útils per a tal usuari segons la informació que tingui d’aquest. En definitiva, es tractaria d’una recerca molt més focalizada en els interessos de cadascú, i les seves característiques personals. Aquesta fusió, des del meu punt de vista mai es realitzarà, ja que Google ofereix continguts molt diferents als de Amazon. Google ofereix informació, Amazon un producte. En el cas que tal fusió es materialitzés crec que de l’únic que serviria és per a fer encara més difícil la recerca d’informació a la xarxa, ja que estem exposats a milions de continguts diàriament, i si realment volem trobar la informació que precisem hem de ser molt concrets, així doncs, disposant d’un gran cercador com és Google, no fa falta complementar-lo amb informació sobre venta de productes, ja que el mercat tendeix a l’especialització. L’especialització és necessària ja que cada vegada s’inventen nous productes, i si no els poguessim classificar i “empaquetar” en grups, botigues, cercadors, etc. no hi haura cap mena d’ordre.

Un altre punt interessant de l’animació és el “EPIC 2014”, el defineix com un sistema que remunera als usuaris perquè li donguin informació, de qualsevol tipus, aquesta informació es recull en una xarxa central des d’on automàticament es creen notícies adaptades a les persones que es creu que les llegiran, d’aquesta manera es faria desaparèixer la figura del periodista com a persona encarregada de difondre els continguts a la població, ja que seria ella mateixa la que s’autoinformaria. M’agradaria emfatitzar en aquest punt ja que, per començar, trobo molt arriscat intentar crear teories sobre el futur en relació amb l’Internet, ja que realment és inimaginable que arribés fins al punt on ens trobem avui, però més enllà d’aquest fet, en què es debien basar Sloan i Thompson per acabar enderrocant el 4rt poder?. Estic d’acord en el fet que la premsa ja té moltíssima presència a Internet, gairebé tots els diaris tenen la seva versió online, cada vegada les tirades són més curtes, deixen d’imprimir tants exemplars com feien abans (un clar exemple n’és que a gairebé totes les universitats ofereixen diaris de pagament com La Vanguardia o El País gratuïtament), però aquesta no és una raó de pes per a dir que els periodistes perdran el seu ofici, ja que una màquina, o un grup petit de gent no pot oferir una informació exclusivament des del seu punt de vista. Dins del mercat periodístic hi ha infinitat de diaris, tant de temàtiques especialitzades, com de generalistes, i la seva existència té un perque. En el moment en què una persona vol comunicar una informació que, des del seu punt de vista, creu que serà interessant per a un grup de la població ja ho està fent subjectivament, així doncs, és necessari tenir diferents punts de vista respecte el mateix tema, ja que sinó ho estem veient des d’un sol prisma, des de la subjectivitat d’un sol individu. En el periodisme sempre es busca la màxima objectivitat, però siguem realistes, és impossible d’aconseguir, per això ens intentem nodrir de tots els coneixements que poguem per tal de crear la nostra pròpia opinió sobre un tema.

En definitiva, estan molt bé les teories sobre el futur de la informació, dels cercadors, de l’Internet, però realment és tant incert que pot arribar a fer por pensar fins on es pot arribar, així doncs, potser el millor seria pensar on NO volem arribar, i si veiem que ens hi acostem, fer el possible per a que no passi.