Televisió bidireccional, on?.

Estem en una era en què tots els mitjans de comunicació estan avançant tecnològicament fins a límits insispitats. Qui havia de dir als nostres pares que la televisió un dia seria en color, que la ràdio la podrien carregar arreu on vulguessin, i sobretot, que podrien agrupar, finalment, tots els mitjans en un de sol, Internet. Ara bé, no ens avancem als futurs articles, el fet que els puguem reunir en un de sol no implica que els altres hagin de desaparèixer instantàniament, en el cas de la televisió, encara no ha patit directament les conseqüències d’aquest gegant que no para de crèixer.

El ritme de creixement de la televisió ha estat més lent que el d’Internet, però no ha parat. De solament tenir dos canals en blanc i negre, n’hem tingut d’autonòmics, en color, i sembla ser que ningú ho frena, ja que desprès de l’aparició de la televisió privada ha arribat la Televisió Digital Terrestre (TDT) amb la què tots els ciutadans podem disposar de més de 50 canals gratuïtament.

Així doncs, aquest mitjà ha deixat enrera la seva unidireccionalitat (oferir continguts a la població sense tenir en compte els seus interessos directament) i s’ha vist obligat a adoptar el camí de la bidireccionalitat. Aquest camí comporta saber els gustos dels teleespectadors,  per a que mirin el canal desitjat i, per tant, més anunciants estiguin disposats a emetre publicitat en aquest. La bidireccionalitat també ens ofereix una capacitat de segmentar targets molt més gran i efectiva, ja que en un moment determinat hi ha més tipologies de programes i, per tant, més teleespectadors que puguin estar interessats en ells. Per aquest motiu, és molt important aprofitar aquestes oportunitats i apostar per una publicitat molt més enfocada al target que realment ens interessa vendre, i deixar enrera els anuncis “per tothom”, que ja sabem que no són gens efectius.